FACES 2019 | Marie-France Veyrat

Castellers de Vilafranca II, 2018, Impressió amb tintes UV / dibond, 60x90cm.

Imatge creada a partir de diverses fotografies preses en ocasió d'una trobada de "Castellers" i treballades amb programes informàtics. El tema tracta de les mans, element determinant que aguanten l'aixecament d'una construcció humana, alhora símbol de germanor molt potent de la identitat catalana.

És una imatge transformada d'una manera imperfecta intencionadament per posar en crisi l'aparent excel·lència dels sistemes computats que gaudim avui dia. Aquesta obra beu de l'estètica de l'art glitch sorgida a partir de la segona meitat del segle XX, derivació digital del brutalisme i té com a concepte l'error que ha tingut un paper fonamental per la seva vinculació amb les noves tecnologies.

En definitiva, obres on els defectes digitals es converteixen en obres d'art úniques i singulars.

La instal·lació comprèn dues parts:

La primera, situada a la part esquerra de la fotografia, és una escultura feta amb peces de poliestirè expandit, dissenyades i dibuixades per ordinador, tallades amb màquines d'aigua a pressió, encolades una per una i recobertes de pintura.

La segona és una caixa de cartró muntada i pintada que porta el mateix nombre de peces exactes que les de l'escultura. Estan encastades i ordenades de manera diferent al calaix però amb les peces de la caixa podríem fer una altra escultura idèntica a la primera. D'aquí ve el títol Carregat i descarregat, al·legoria dels Castellers que carreguen i descarreguen els seus castells humans.

La tapa oberta, girada, col·locada sota la caixa li serveix de pedestal.

Finalment tot reposa sobre un palet reciclat, allisat i pintat, sobresortint de terra per donar-li profunditat i realçar les ombres. El palet és simplement la base i el suport de l'obra. Representa la plaça pública on té lloc la celebració dels castells, fet sociocultural del qual Veyrat vol remarcar-ne el valor de superació constant dels catalans.

Carregat i descarregat, 2012, instal·lació, poliestirè expandit tractat, cartró i fusta pintats, 160x120x100cm.

31 gener 2019 → 29 setembre 2019

Producció: Es Baluard Museu d'Art Modern i Contemporani de Palma i Col·lecció BEEP d'Art Electrònic

Comissariat: Roberta Bosco i Stefano Caldana

FACES. Un diàleg entre la Col·lecció Es Baluard i la Col·lecció BEEP d'Art Electrònic

Lloc: Planta 0

A Es Baluard continuem presentant projectes expositius on la nostra col·lecció es vincula i col·labora amb altres col·leccions públiques i privades, i en aquesta ocasió segueix amb la investigació i difusió de l'avanç de les pràctiques artístiques contemporànies que utilitzen la imatge i les noves tecnologies, reflectida, així mateix, en la sèrie d'exposicions Reproductibilitat iniciada el 2013.

Per tot això, per a l'any 2019 i coincidint amb el 15 aniversari d'Es Baluard, hem convidat a la Col·lecció BEEP d'Art Electrònic a dialogar amb la nostra col·lecció a la planta principal del museu.

Text dels comissaris:

"Tot el que sabem és una impressió nostra, i tot el que som és una impressió aliena".

Fernando Pessoa

L'exposició planteja una lectura constructiva i transversal dels processos creatius de diferents generacions d'artistes i la seva investigació sobre el concepte de retrat.

L'objectiu és trobar punts en comú i lectures inesperades d'obres entre elles sovint molt diferents. D'una banda, tenim les obres d'art contemporani de la Col·lecció Es Baluard i, de l'altra, les obres, en la seva gran majoria interactives, de la Col·lecció BEEP d'Art Electrònic. Aquestes últimes representen una de les expressions més noves de la creació contemporània, que es caracteritza per introduir nous paradigmes com interactivitat i participació.

És gairebé impossible comparar etapes i estils tan diversos i confrontar obres de Picasso, Miró o Barceló amb les peces d'art robòtic i electrònic d'artistes com Lugán, Marcel·lí Antúnez o Rafael Lozano-Hemmer. Volem apropar-nos al retrat des d'una perspectiva antropològica, perquè aquests rostres ens representen en un determinat moment històric. A més, si fins ara, d'alguna manera, en la pràctica artística el retrat ha estat la representació d'una absència, amb l'art electrònic i digital aquesta absència es replanteja gràcies a la presència constructiva i enriquidora del públic en el procés creatiu.

L'exposició pretén establir un diàleg entre obres en diferents suports. Els diàlegs poden sorgir d'interpretacions comuns, similituds, analogies subliminals o tan sols al·lusions que puguin empènyer el públic cap a una lectura creativa de les obres. Aspirem trencar la inamovible quarta paret entre el públic de l'art contemporani acostumat a tocar les obres d'art electrònic i fer-li percebre altres matisos de lectura de les obres tradicionals. El recorregut es proposa com un contínuum, on el visitant podrà percebre similituds o semblances que en l'espai expositiu es despleguen de manera oberta i rizomàtica.

Volem que totes les obres dialoguin entre elles i que el públic pugui així navegar lliurement per l'exposició, exercint una anàlisi crítica i participant en les propostes de diàleg que us suggerim sense necessitat de definir uns paràmetres de lectura estrictes. No es tracta de confrontar art electrònic i art plàstic tradicional, no es tracta de guanyar un partit entre disciplines diferents, l'objectiu és oferir un relat creatiu i participatiu convidant el públic a relacionar-se i a mantenir una actitud activa o, més ben dit, interactiva, enfrontant-se a obres que comparteixen un únic fil conductor: el tema del retrat. A més, ens sembla una oportunitat per injectar nova vida i activar les obres més convencionals.