La memòria tendeix a dissoldre la forma, com l’aigua. En la deriva del nostre pensament més cartesià, tendim a racionalitzar els nostres records, fent-nos preguntes com: on? com? quan? Dades calculables i directes que, en la majoria dels casos, redueixen l’experiència viscuda a una llista d’elements. Les obres del duo d’artistes Marie-France Veyrat i Jaime de Los Ríos transformen els records tangibles en elements poètics, congelant els moments i transformant-los en imatges eternes. Aquesta instal·lació utilitza les ciències físiques i la tecnologia per capturar l’aigua que cau, i imitar la seva forma a partir de la impressió 3D. Així, l’aigua ja no cau sinó que es converteix en llenguatge dels somnis, ben bé l’oposat de les lleis newtonianes, mitjançant algorismes renderitzats en temps real que se succeeixen coreogràficament en paral·lel al relat en primera persona de Marie-France, qui comparteix la seva veu per a narrar un descobriment.

​

En la seva obra conjunta, Veyrat i de los Ríos qüestionen la velocitat del consum i l’avidesa de les novetats de la societat contemporània, incitant-nos a reflexionar sobre la ciència i la tecnologia a través de la contemplació i la poètica de l’instant.