Marie-France Veyrat
ESCUMOGRAMES
És el títol d'un projecte obert que forma part de la meva actualitat des de 2003
FIBRART, obra finalista en el III Premi Biennal de Pintura "Torres-García-Ciutat de Mataró" exposada a Caixa Laietana, plaça Santa Anna, Mataró del 28 de maig al 28 de juliol de 2009
Fibrart, fibra de vidre/polímer, 116x152x3cm.
"Ens convida a penetrar en l'opacitat del món on res és obvi. Aquest material, pobre en si, d'aspecte insignificant, d'ús comú per a embalatges, pot transformar-se de sobte i crear un ambient pur, realment bell, amb reflexos platejats.
L'art, practicament, és solament sentiment. Les coses senzilles adquireixen el caràcter, és a dir, la veritat profunda. Tot queda superflu i inútil, desconegut i misteriós ... ", comenta l'autora.
"La seva és una obra que pot ser comentada tècnicament i valorada estèticament, però sobretot apreciada sensiblement. No és un simple producte plàstic, és una experimentació en la qual els materials s'alien amb els sentits per crear art, en la concepció més genuïna de la paraula ".
Daniel Giralt-Miracle
Crític d'art i historiador
ESCUMOGRAMES IV comissariada per Ysabel Pinyol al World Trade Center Eurostars Grand Marina Hotel de Barcelona del 23 de setembre al 10 de novembre de 2008
Fibers, fibra de vidre/polímer, 111x200x5cm.
Arbre de la veritat I, instal·lació, polietilè i ferro acerat, 520x150x150cm.
... "Cada obra de Marie-France respon a la seva sensibilitat i desitjos, és la seva plasmació. Tot i això, hi ha una inquietud que ho envolta tot i cal afegir per apropar-nos al que és la seva obra: que tot ho veu des de la seva pròpia persona, i només des d'aquell ull unilateral que capta i plasma la realitat ... i ja que l'art és vida total, de vegades també ho plasma en les instal·lacions ".
Arnau Puig
Crític d'art, sociòleg i filòsof
... "L'artista Marie-France Veyrat aprofita els objectes d'embalatge, derivats de la producció seriada en la societat industrial, consumista i tecnològica, per elaborar els seus treballs escultòrics i pictòrics ... Amb el volum del porexpan, reinventa noves formes que modifiquin la silueta tipificada del producte i proposa a l'espectador una nova mirada, menys funcional, més estètica i contemplativa, d'aquest element de rebuig "...
Imma Pueyo
Professora d'Història d'art i crític d'art
ESCUMOGRAMES II comissariada per Cecilia Lobel, L&B ArtCommunication a Caja Madrid, Ciudad Real del 4 al 21 de gener de 2008
No-límits, tècnica mixta, silicona/buata de cel·lulosa, 52x52cm./cada peça
Arbre de la veritat II, instal·lació sonora, polietilè i ferro lacerat, 240x180x180cm.
Ideobox, conjunt escultòric, asemblaje amb cartró, polímer i ferro
MARIE-FRANCE VEYRAT
Escumogrames II
MARIE-FRANCE VEYRAT
Escumogrames II
Artista autodidacta i multidisciplinària, Marie-France Veyrat crida l'atenció per la seva versatilitat i pel constant interès a l'hora d'experimentar dins de l'àmbit creatiu. En Escumogrames II reflecteix el seu desig per transmetre un nou codi visual a través d'un material versàtil i suggerent: l'escuma reciclada.
Els viatges de Marie-France per Mèxic, Birmània, Islàndia, el Pol Nord o l'Índia l'han ajudat a ampliar les seves perspectives i a interessar-se pels codis de comunicació que les cultures ancestrals d'aquests països ens han llegat. Les formes geomètriques que l'artista utilitza en els seus "codis contemporanis" estan inspirades fonamentalment en ells. Basant-se en línies rectes i en un cromatisme molt limitat -blanc, negre i vermell-, els seus treballs respiren espontaneïtat i denoten, a l'igual que en les cultures precolombines, la calidesa de la mà que els ha creat.
Partint de la idea del reciclatge a l'hora de seleccionar els seus materials -escumes d'embalatge industrial, caixes de cartró, peces digitals ... -el procés creatiu de l'artista s'inicia a partir de la improvisació i de la bona gestió dels recursos disponibles. Una primera fase de selecció, seguida per l'agrupació i la reconstrucció final, aconsegueix redimir objectes obsolets per convertir-los en obres d'art carregades d'un fort potencial creatiu.
Entrellaçant amb agilitat la bidimensionalitat i la tridimensionalitat de les obres exposades, la mostra ens fa fluir per un recorregut de sensacions harmonioses i serenes. El blanc immaculat d'alguns materials o la transparència del metacrilat, suggereixen una clara recerca d'equilibri i de depuració formal per part de l'artista. A través d'una estètica asèptica però carregada de poesia, el so que inunda la sala i que acompanya principalment la instal·lació "L'arbre de la veritat", li brinda a l'espectador la possibilitat d'accedir a un món en el qual es desperten les sensacions més elementals.
Escumogrames II pretén transmetre a través d'una delicada i alhora elegant selecció de treballs, un dels grans fins de Marie-France Veyrat: vincular-nos amb una percepció de la realitat carregada de puresa i equilibri.
Cecilia Lobel
Historiadora d'art i museòloga
MATERIALS PER A UNA NOVA PLASTICITAT al Tinglado 4 del Moll de Costa del Port de Tarragona del 8 de setembre al 8 d'octubre de 2006. Retrospectiva comissariada per Arnau Puig, crític d'art, sociòleg i filòsof.
Imatge digital d'una de les vistes del Campanar projectades en VeyrArt - Campanar: T'estimo
MARIE-FRANCE VEYRAT VS. MANOLO MILLARES presentada pel galerista Miquel Marcos a la galeria d'art Torre Baró de La Selva de Camp, Tarragona del 10 de març al 15 d'abril de 2006.
Per a la inauguració es va editar un llibre que recopila obres des del principi de la seva trajectòria fins aleshores.
Natura, tècnica personal, gasa, fibra de palmera, rétalas de brodat antic i fils fins, 155x160x3cm.
L'oiseau en cage, alt lliç, jute i cotó, 185x110x3cm.
TRÒNIC LAB, obra realitzada amb plaques i peces reciclades d'ordinadors i de màquines electròniques ara obsoletes que porta 3 pantalles de televisió mostrant vídeos que representen l'obra i la vida de Manolo Millares.
Tronic lab, instal·lació audiovisual, estructura metàl·lica, peces electròniques i informàtiques, acer inoxidable, 3 pantalles TV, PC, Software, 240x130x130cm.
Vitalitat i riquesa d'idees en l'obra de Marie-France Veyrat
"L'art del tapís experimenta un renéixer entre nosaltres. Encara tímid i insegur, com tot el que afecta la creativitat, ha superat les limitacions conceptuals de la indústria i s'ha fet intèrpret de les sensacions i de les voluntats expressives dels artistes que el practiquen. No hi ha límits en la seva concepció ni tampoc en les formes que pugui adoptar, ja que la utilitat amb la que va haver de conviure - adorn i abric de parets, fausto cortesà, expressió de fets que volien commemorar-se i altres servituds que imposaven la societat - s'ha quedat sense objecte dins de les actuals costums socials. per això un art que estava com soterrat i dependent, ha pogut créixer per si mateix i d'acord amb la voluntat operativa dels qui, coneixedors de les tècniques i dels materials dels que han de servir-se, no es veu condicionat en la recerca. i bon exemple del que s'ha aconseguit pel que fa a espai de llibertat comunicativa d'emocions i de sentiments a través del tapís és l'obra de Marie-France Veyrat, que figura en el present llibre, resum de l'exposició que li presenta la galeria Torre Baró de La Selva del Camp.
Recordo que al maig de 1988 vaig veure una exposició de Marie-France Veyrat a la galeria Lleonart de Barcelona. Em va interessar pel seu sentit del color en l'espai. No la coneixia personalment, però em va semblar que era una creativa que sabia integrar-se en l'entorn natural i captar la dinàmica de la vida. Va ser una intuïció que ara, situat davant la seva obra més actual - molt més rica, però alhora més senzilla en la seva recerca de l'essencialitat - queda confirmada.
La Natura actua de manera imprevisible i d'acord amb necessitats que la limitació del temps humà no pot comptar, encara que s'obstini en això. Per aquest motiu hem après a posar les nostres emocions en l'entorn que ens condiciona per així sentir-nos presents en el que va néixer sense el nostre concurs i seguirà sent quan hàgim desaparegut. Aspirem a que quedi, com passa en els tapissos de Marie-France Veyrat, l'impuls germinatiu de la terra disposada com un paisatge; l'aleteig de la papallona, efímera per brevetat d'existència però sempre arquetip de bellesa: el créixer de les formes i l'equilibri que troben les mateixes en el pensament. El tapís com a expressió més continuada dins de la seva tasca artística i les instal·lacions en ferro que també realitza són fruit de l'observació i de la imaginació que es fonen en ella. Per aquest motiu en les obres de Marie-France Veyrat puguem reconèixer molts aspectes del que és natural. No hi ha imitació sinó creació, però també sentit innat del que, tot i la diversitat de les formes, representa a l'essencial de la vida ".
Josep M. Cadena
Periodista i crític d'art
ESCUMOGRAMES presentada per Arnau Puig, crític, sociòleg d'art i filòsof a l'espai Artloft de Reus, Tarragona del 28 d'octubre al 27 de novembre de 2004
Blanc, negre i vermell 2, tècnica mixta/polímer i cartró, 82x39cm.
En definitiva, Escumogrames és una denúncia de la humanitat i del món del segle XXI cap a tanta exageració de mitjans superflus i d'energia mal aprofitada.
