Les obres de l'exposició La Forme De l'Eau transformen records tangibles en els seus elements més poètics, congelant un moment i fent-lo infinit. Una instal·lació feta de ciències físiques i fluids per capturar la caiguda de l'aigua i imitar la seva forma a la impressió 3D. 

L'aigua ja no cau, sinó que puja com al llenguatge dels somnis, oposat a les lleis newtonianes; Es transforma en algoritmes en temps real, que segueixen una coreografia paral·lela a la narrativa de l'artista Marie-France Veyrat la veu de la qual comparteix la història del seu descobriment. 

La segona obra, Bleu-Neige, desconstrueix un paisatge dinàmic, els seus elements poètics, sonors, cromàtics i rítmics. El temps s'allarga així. Aquesta obra s'uneix a les teories d'Einstein, així com a l'obra d'altres artistes històrics que apareixen a aquesta deriva metafísica.

 Irònicament sobre la velocitat del consum i la codicia de novetats a la societat contemporània, Marie-France Veyrat i Jaime de los Ríos animen a reflexionar des de la contemplació i la poètica del moment, la ciència de la memòria.