Marie-France Veyrat
LES QUATRE CREUS 2020
Inauguració del projecte escultòric Les quatre creus que va tenir lloc a la plaça Carme Forcadell i Lluís del cementiri d'Almoster, província de Tarragona el 20 de desembre de l'any 2020
Les quatre creus, 2020, acero corten, 390x97,5x0,5cm.
La protagonista d'aquesta obra escultòrica pública és la creu. Considero que és una figura geomètrica, estètica on els signes associats als símbols tenen un paper important. L'elecció de la creu segueix el concepte i la línia de la meva trajectòria artística. A més de l'context de la creu com a referent històric i sociocultural es vol aportar una visió laica àmplia que va més enllà de la visió purament religiosa. Podria ser qualsevol altre element geomètric, en aquest cas s'adapta perfectament al lloc que li correspon.
L'obra té quatre pisos d'alçada. Cada pis representa una creu diferent, primer des de sota està representada la creu llatina, seguida per la creu de Sant Antoni i la creu de Santiago per acabar amb la creu de Malta. Aquestes creus són conegudes arreu del món i el motiu de l'ordre de la seva presentació és només estètic. La creu de Malta ofereix uns dibuixos infinits per les seves formes que juguen amb les retallades de cel.
El material de l'escultura és acer corten. Quan es va instal·lar la peça a principis del mes de juny, l'acer era de color metall fosc i en acord amb l'Ajuntament vam decidir que el procés d'oxidació es faria de manera natural perquè l'escultura s'adapti al seu entorn agafant el to ataronjat desitjat sense interrompre el procés d'oxidació. El factor climàtic, especialment la pluja ha actuat poc en el nostre favor com era d'esperar a la regió.
S'està fent encara l'obra, una peça d'art en progrés, imprevisible, ¡una escultura viva!
Marie-France Veyrat
ESCULTURA / ESCULTURA URBANA
Les quatre creus I Marie-France Veyrat
Publicat el 17 gener 2021 per Altacapa
A la plaça del cementiri d'Almoster és va inaugurar, fa poc més d'un mes, aquesta peça d'acer corten de l'escultora Marie-France Veyrat. Podriem dir que és tracta d'una escultura que assumeix els paradigmes clàssics tant per la seva ubicació, com pels materials emprats i el llenguatge simbòlic que estableix relacions amb el lloc on està emplaçada. Creus ascendents -llatina, de Sant Antoni, de Sant Jaume, i en la part superior la de Malta- en una disposició molt vertical, remarcant la geometria simètrica de les formes, com si poguèssim imaginar com continuar la peça. Però, sota aquesta lectura més clàssica, hi ha una visió contemporània molt radical que ens permet relacionar les quatre creus amb un fragment d'ADN, o potser amb un seguit d'Instruccions informàtiques escrites en «codifica font» o amb el segment d'una xarxa topològica que sustenta una estructural complexa i desconeguda. Com si, sota la realitat, un llenguatge ja oblidat ens connectés amb la natura.
