Urbetrònica és una instal·lació en l'era postecnológica on les màquines i les seves transformacions simbolitzen la perfecció en les cadenes de processos en sèrie, però, aquesta obra beu de l'estètica de l'art glitch sorgida a la fi del segle XX. Així, una amalgama de nombroses plaques d'ordinadors i de peces de màquines i aparells electrònics actualment obsolets llancen imatges imperfectes intencionadament per posar en crisi l'aparent excel·lència de les màquines i sistemes computats dels que gaudim avui dia. Allà on l'error sí que té cabuda per se, genera una nova estètica del que deficient o incorrecte alterant des de la mera imatge, àudio o vídeo fins al software més experimentat. En definitiva, obres on els defectes digitals esdevenen en obres d'art úniques i singulars.

 

D'altra banda, un cop més present en l'obra de Veyrat, trobem en aquesta peça la idea de construcció arquitectònica i de reciclatge. La caòtica ciutat contemporània s'entreveu primer en les formes que dibuixen edificis el colofó de la qual s'albira en la seva totalitat des de dalt. Ens trobem davant el món urbà en acció, aquest espai-temporal on governa la tècnica i els avenços humans, i que només en la seva fal·laç sentència acostem a captar al complet i en la seva crua dimensió.