Marie-France Veyrat
"Tornada a l'origen: La vinculació del teixit a l'art digital"
Per al projecte "Tornada a l'origen: la vinculació del teixit a l'art digital", vam decidir endinsar-nos en allò que podia precedir l'obra de Marie-France, és a dir, gairebé els inicis de la seva trajectòria. A través de diferents trobades al seu estudi, vam desenvolupar el que finalment podria convertir-se en el projecte expositiu.
Marie-France feia temps que redirigia la seva mirada cap a allò que finalment podria ser aquest nou projecte per a la Sala Fortuny: el retorn i encaix gairebé aparellat entre la ‘cosa digital’ i el tèxtil, és a dir, les seves obres anteriors realitzades amb la tècnica del tapís.
Era, és, una tornada a l’origen, especulativa i experimental, vehiculada i dinamitzada per les seves obres digitals. Aquest va ser el punt de partida per desenvolupar tota la sèrie que ara podeu veure instal·lada i exposada.
- Aureli Ruiz -
Aquesta proposta artística és el resultat de un únic projecte que es diu "Urbertrònica" i la meva intenció és conversar amb el teler i el codi, el tangible i el virtual. És el resultat d'una transmutació.
ph. Pau Frígola
“Urbertrònica I, l’obra suspesa, levitant al mig de la sala, es convertirà, es converteix, en un Leviatan, que ho travessa tot, totes les obres, reflectint-se i replicant-se, apel·lant a una memòria sintètica, digitalitzada, que ho modifica tot, a l’individu i a les societats contemporànies.”
- Aureli Ruiz -
ph. Pau Frígola
Sala Fortuny, Centre de Lectura, Reus
Memòries del futur
L’obra de Marie-France Veyrat s’ha caracteritzat, des de les seves primeres manifestacions, per una atemporalitat estructural i una vocació d’universalitat que desborda qualsevol adscripció territorial, històrica o cultural. Les seves figures no s’inscriuen en una geografia reconeixible ni en una cronologia estable: emergeixen com a entitats transversals, gairebé extradimensionals, que semblen articular un llenguatge comú entre mons possibles. En elles es manifesta una intuïció radical: la d’un art que no es produeix en el temps, sinó que el precedeix; un art que antecedeix la seva pròpia formalització i s’activa a través d’una de les tecnologies més antigues i, paradoxalment, més avançades d’aquesta dimensió: l’entrellaçament de la roba i el teixit.
- Jaime De Los Ríos -
ph. Pau Frígola
ph. Pau Frígola
ph. Alfredo González
La finalitat de la peça
L’objectiu final de l’exposició és que el públic s’aturi i connecti amb les peces a escala emocional. En un món accelerat, Veyrat reivindica el temps per a la contemplació: “Tothom va molt de pressa; moltes vegades la gent entra en una exposició i en surt al cap de cinc minuts. D’aquesta manera és impossible entendre res. M’agradaria que el públic s’aturés davant de les obres i intentés crear-hi una connexió. Les obres d’art es comuniquen amb l’espectador, però sovint aquest no els dona el temps necessari per explicar-se”.
Diari de Tarragona - Oscar Ovejo -
"En aquesta exposició mostro l’evolució de la meva trajectòria, passant de l’art tèxtil i de les peces físiques reciclades a la reconstrucció d’un espai digital tridimensional."
