Marie-France Veyrat
VEYRAT, PIONERA A CATALUNYA DEL GRAN FORMAT
Aprofitant l’Any Gaudí que se celebra per aquestes dates, Marie-France recorda el projecte «Campanar: T’estimo», que no va ser una simple projecció, sinó una declaració del seu amor per l’arquitectura i la història en el marc de les celebracions del 150è aniversari del naixement d’Antoni Gaudí. El que va fer Veyrat l’any 2002 va ser avançar-se al seu temps. Mentre la majoria dels artistes digitals treballaven en formats petits o en pantalles convencionals, ella va entendre que l’arquitectura podia ser un suport artístic.
«Campanar: T’estimo» va establir les bases del que avui coneixem com a mapping arquitectònic. La precisió necessària per encaixar les imatges en les complexes arestes del campanar de Reus requeria una visió espacial i tècnica que pocs artistes posseïen aleshores. No buscava només l’espectacle visual, sinó una fusió emocional entre l’espectador, el monument i el llegat del geni modernista.
Veyrat va triar un escenari carregat de simbolisme: el campanar de la Prioral de Sant Pere de Reus. Tot i que les projeccions es van fer l’any 2002, la realitat és que el projecte es va iniciar l’any 2000, quan la tecnologia no era tan ràpida ni avançada com ho és ara.
EL LLEGAT D’UNA VISIÓ
Marie-France Veyrat va demostrar que la llum podia ser tan mal·leable com el fil. La seva intervenció a Reus va marcar un abans i un després en la manera d’entendre els esdeveniments culturals en l’espai públic, demostrant que l’art contemporani i el patrimoni històric no només poden conviure, sinó que també es poden potenciar mútuament.
Dues dècades després d’aquell esdeveniment, «Campanar: T’estimo» continua sent recordat com el moment en què el cel de Reus es va il·luminar per recordar-nos que, amb creativitat i audàcia, fins i tot les torres més altes poden explicar històries.
«Em sento orgullosa de ser un referent i d’haver obert camí als futurs creadors.»
— Marie-France —
EL RENACER DE "L'ÉPAVE"
EL NAUFRAGIO QUE DESAFIA A LA NATURALEZA
Les ferotges pluges i el vent d’aquesta primavera van intentar reclamar el seu propi tribut. «L’épave» va patir danys després de l’últim temporal, quedant a mercè dels elements. Però l’essència d’un naufragi no és enfonsar-se per sempre, sinó la història d’allò que sobreviu.
Després de setmanes d’un treball de restauració meticulós i apassionat, he aconseguit rehabilitar l’obra gairebé per complet.
Avui, «L’épave» torna a posar-se dreta. No només està recuperada; les marques de la tempesta ara formen part de la seva pròpia ànima, fent-la més forta, més real i més indomable que mai.