L’Èpave, entorn practicable, dona nom al casc d'un vaixell nàufrag, un objecte abandonat al mar i rebutjat a les costes com una persona desconcertada que ja no troba el seu lloc en la societat. Aquesta metàfora vol expressar l'estat d'ànim que pot trobar una persona determinada en un moment concret de la seva existència. L'artista està en diàleg directe amb l'entorn i vol aportar un sentit plàstic a l'espai.

 

Aquest espai requereix una cura constant i una rehabilitació periòdica com qualsevol obra efímera pensada per suportar la intempèrie independentment del material que el compon. La reforma anterior va tenir lloc el maig de 2017.