Marie-France Veyrat
LA FORME DE L'EAU. POÉTIQUE D'UN INSTANT 2019-2022
Joyas Digitales de la .NewArt { collection;}. Segunda Parte.
Exposició col·lectiva a Lima, Perú a través de la galeria L'imaginaire de l'Alliance Française.
“Joyas Digitales de la .NewArt { collection;}. Segunda Parte. presenta a través de les obres de vuit artistes una breu però intensa mostra dels tresors virtuals que aquesta col·lecció preserva, creant un llegat per a les futures generacions.
Aquesta reflexió sobre el llegat, que articulen les obres de Keith Armstrong, Alba G. Corral, Josecarlos Flórez, Marina Núñez, Paul Thomas, Marie France Veyrat i Jaime de los Ríos, Peter Weibel, s'estableix tant des del punt de vista ecològic com històric i cultural, incidint en la nostra manera de percebre el món, de percebre'ns i de perpetuar la memòria.
La Forme de l'Eau. Poétique d'un Instant, de Marie-France Veyrat i Jaime de los Ríos proposa un treball híbrid estètic-científic no exempt d'ironia i ambició poètica, en incidir en la impossibilitat narrativa de la ciència en les disposicions espirituals, afrontant processos com l'actual, juntament amb científics i tecnòlegs per abordar noves lectures, com ara aturar-se per un moment o veure una miríada de dades en mil·lisegons.
Vicente Matallana – Director -. NewArt {collection;} & {foundation;}
La Forme de L'Eau. Poétique d'un Instant
Marie-France Veyrat / Jaime de los Ríos
Instal·lació multisuport - 2022
Reproducció vídeos 4K
INTERNATIONAL SYMPOSIUM OF ELECTRONIC ART - ISEA2022
La Forme de l'Eau. Poétique d'un Instant, 2019-2020, instalació audiovisual 3D en PETG, 190x30x30cm.
ARTIGA
Revista d'art i pensament contemporani
Pàgines de creació 8-9
Marie-France Veyrat & Jaime de los Ríos
Com conservem els nostres records?
La memòria tendeix a dissipar la forma. En la deriva del nostre pensament més racional tendim a cientificar els records, on, com, quan... Dades computables i directes que en la majoria de les ocasions redueixen l'experiència d’allò viscut a una llista d'elements.
La forme de l’eau fa tangible un record en els seus elements més poètics congelant un instant i fent-ho infinit.
Una instal·lació realitzada amb simulacions científiques i físiques de fluids per plasmar la caiguda de l'aigua i emular la seva forma en impressió 3D, que ja no cau, sinó que puja com en el llenguatge dels somnis oposat a les lleis newtonianes, i, als algoritmes renderitzats a temps real, que se succeeixen coreogràficament en paral·lel al relat en primera persona de Marie-France, que comparteix la seva veu per narrar un descobriment.
Ironitzant sobre la rapidesa del consum i l'avidesa de novetat a la societat contemporània, Veyrat i de los Ríos conviden a reflexionar des de la contemplació i la poètica de l'instant.
Va ser un dia de primavera quan em vaig trobar amb la caiguda de l'aigua….
La memòria de l'efímer...
Quan sorgeix la idea del projecte!
LA HISTÒRIA
La història, que ens porta al descobriment, comença amb una caminada. De vegades discorre al llarg del rierol que serpenteja al seu llit entre pins silvestres, avellaners, roures i cultius de flor d'ametller sota un bell cel blau.
De sobte ens trobem en un paisatge lunar de conglomerats alternant-nos amb capes de gres i argila i relleus tabulars... que de sobte em recorda a Pamukkale durant un viatge a Turquia. Els blocs de pedra calcària que formen les parets de roca, les gorges i les formes tabulars es perforen i s'assemblen als brodats que l'aigua absorbeix gradualment amb el temps. Faig una petita parada i m'imagino enormes icebergs que arriben a terra a les mateixes ribes de l'illot. Enmig dels penya-segats, roques d’alta muntanya i pins envoltats d’aigua formen aquí i allà petites piscines naturals. Només s'escolta el murmuri feble, el murmuri d'una onada entre els còdols. Les roques en forma d'antigues caixes fortes estan davant nostre.
El paisatge es torna més dens, estem envoltats de pedres de totes les formes capritxoses que el temps i l'aigua deixen sobre les roques, un joc espectacular produït per l'erosió que observo amb atenció. Sembla que el camí s'atura, arribem davant d'una pista tipus circ o esplanada i un dipòsit d'aigua. El so de l'aigua que cau sobre les roques ens diu que estem a punt d'aconseguir el nostre objectiu.
De fet, en la distància, veiem i sentim caure una cascada amb força. És cert que no es tracta precisament de les Cascades del Niàgara, però aquesta em crida especialment l'atenció per la seva senzillesa i per la situació del marc harmònic que l'envolta. L'estany d'aigua cristal·lina de color turquesa fa d'aquest lloc una zona única de gran bellesa. M'acosto, m'aturo a escoltar el so de l'aigua que brolla mentre toca a terra. Vull posar-me sota la caiguda i tancar els ulls. Les partícules fines d'aigua fuetegen i m'acaricien la cara delicadament. L'aigua és pura, respiro profundament, em sento tan bé que m'agradaria aturar les manetes del meu rellotge. Estic emocionada, vull capturar aquest moment per sempre!!
La sensació de benestar m'agafa, ho he trobat! Començo a fer moltes fotografies amb el meu telèfon mòbil com si el temps m'estigués frenant i no deixant-me capturar aquest breu moment de plaer. No vull perdre aquest moment a qualsevol preu, vull immortalitzar-lo. Per a mi, la millor manera de capturar-lo és expressar-ho i compartir-ho amb aquells qui vulguin participar a La Forme de l’Eau. Poétique d’un Instant.